ducació inclusiva tant pels nens discapacitats com pels nens sense cap tipus de discapacitats. Com a refutació a aquests beneficis s'ha dit que no estem segures de que avui en dia la societat accepti realment a les persones discapacitades com a qualsevol altra persona i que tot i que la inclusió provoca beneficis, el nen discapacitat pot sentir-se malament amb ell mateix per veure les seves limitacions, apartat i possiblement discriminat pels seus companys.Educació reduïx les hores d'atenció als alumnes discapacitats -Pares de nens, obligats a contractar monitors d'escola pel seu compte JOSEP GARRIGA - Barcelona - 19/10/2009 Aquest curs desenes de nens discapacitats i escolaritzats en escoles ordinàries de Catalunya s'han quedat sense les seves habituals cuidadoras -conegudes popularment com vetlladores- tot i que l'any passat la pròpia Generalitat els va assignar un nombre d'hores a la setmana. Educació ha reduït, en molts casos fins a la meitat, les hores que contracta a aquest personal de suport per a atendre a uns nens la incapacitat dels quals -sigui física o psíquica- els impedeix desenvolupar-se de forma autònoma. La llista de perjudicats és molt llarga. Totes les reclamacions davant els serveis territorials d'Educació han topat amb la mateixa resposta:Ajustos pressupostaris" és la resposta que els pares afectats reben de l'Administració catalana.
Aquí us explico quatre casos de famílies afectades per aquesta reducció d'hores per demostrar que tot i les ajudes que el govern dóna, la realitat és una altra:
1-Cristina Núñez, ha hagut de contractar a una monitora perquè vigili els nivells de glucosa de la seva filla Jana, de tres anys d'edat i diabètica, cada dia que menja al col·legi Cosetània de Vilanova i la Geltrú . El Departament d'Educació ha reduït la jornada laboral dels monitors i les hores de l'esmorzar han quedat sense cobertura.
2-La setmana passada Aleix Cabré, de sis anys, que es desplaça en cadira de rodes per una malaltia neuromuscular, no va trobar a la seva monitora perquè l'acompanyés al lavabo. Ningú ho va fer.
3- Sonia Izaguirre. "La meva filla Carlota , d'11 anys, estudia en el CEIP Pérez Sala de Vilassar de Mar. Des de que està escolaritzada disposa d'una monitora . L'any passat tenia 24 hores de vetlladora i aquest curs 14. Per exemple, Carlota manca de cuidadora durant un dia sencer. El segon dia d'escola, a l'arribar a casa em va comentar que no havia pogut anar al lavabo perquè no tenia qui l'acompanyés. Vaig parlar amb direcció i em van comentar que havien reduït les hores de 60 a 30; o sigui, a la meitat. Vaig trucar per telèfon a Educació, als Equips d'Assessorament Pedagògic (EAP), i van ser incapaços de donar-me una resposta. O sigui que vaig optar per denunciar el meu problema en televisió. A la tarda ja estava solucionat, encara que a mitges ja que, no van contractar ningú sinó que van agafar a una persona de parvulari.
4- Antonio Buendía. "La meva filla Alba, de 10 anys, ara està en cinquè. Té una vetlladora des de P-3 i tenim la sort que és fisioterapeuta. Però aquest any també ens han reduït les hores, la qual cosa fa que la monitora hagi d'atendre a tres alumnes, a la nostra filla, a una altra nena amb greus problemes motrius i a un tercer amb problemes de conducta. Cada vegada que es queda sense ella, Alba la veritat és que pateix molt. Alba necessita ajuda per a tossir i expectorar; si no, s'arrisca que se li acumulin les mucositats. La mare com a última frase va dir: "Aquí estem parlant de persones, no de nombres sobre un paper".
Per acabar cada grup hem fet les conclusions, pel que fa al meu grup és a dir, en contra, hem arribat a la conclusió de que és millor no integrar-los dins les aules ordinàries ja que avui en dia com hem dit als arguments , hi ha manca de professional especiaitzat, presència de barreres arquitectòniques, possible discriminació per part dels nens sense discapacitat...Per tant creiem que la millor solució és portar als nens discapacitats a centres especials on puguin tenir una atenció més personalitzada. Una alternativa que hem proposat des del nostre grup és la possibilitat de fer programes d'intercanvi amb escoles ordinàries algunes tardes de la setmana o fins i tot algun dia de la setmana per tal de que els nens sense discapacitat puguin veure als nens discapacitats com qualsevol altre nen.
A continuació, un altre grup ha iniciat el seu debat, el tema del qual era, l'educació obligatòria fins als 18 anys, sí o no. En aquest debat s'han tractat temes com si amb 16 anys ja es té la maduresa suficient com per decidir deixar els estudis, si, no seria un estorb en la dinàmica d'una classe tenir a persones no motivades a la classe i per tant molestant contínuament a classe...
En definitiva, crec que tant el diàleg del meu grup com el dels altres, ha estat una mica artificial ja que tots sabíem què havíem de dir en cada moment tot i que, des del meu punt de vista l'altre grup m'ha semblat més artificial per les preguntes que han anat fent durant el debat i les respostes a aquestes preguntes.
Putser tots dos grups ens hauríem d'haver plantejat la possibilitat d' haver treballat per separat els membres del grup d'en contra i a favor. Tot i això vam creure que seria una mica arriscat no saber què ens dirien els del grup contrari ja que per mi, tot i que ja havia fet algun debat a la Eso i batxillerat, no havien estat tant formals.
Aquí us deixo dues fotografies on es veu l'escenari en el qual vam realitzar el nostre debat:
No hay comentarios:
Publicar un comentario