El tono en la enseñanza

Des de l'assignatura d'història i antropologia, se'ns va proposar

llegir el llibre el tono en la enseñanza, se'ns va demanar fer un resum dels capítols i finalment una reflexió. M'agradaria publicar el resum del capítol que més em va aportar i la meva reflexió final:

Tot nen necessita que el vegin

Cada nen necessita viure l'experiència de ser vist pel seu mestre ja que li confirma la seva existència. El professor de veritat sap com veure els nens: s'anadona de la seva timidesa, d'un determinat estat d'ànim, d'un sentiment etc. Veure de veritat a un nen al principi i al final del dia és donar al nen un lloc en un moment i un espai específic. Per exemple ja sigui donant-li la mà al nen dos cops al dia o un somriure, fa que el nen se senti vist pel seu mestre. Si no es fa això poden passar els dies sense tenir cap contacte amb determinats alumnes. Molts cops el mal compotament dels nens està relacionat amb la necessitat que té el nen perquè se li presti atenció. A l'acomiadament al final del dia es comunica què ha significat la jornada, s'obre l'oportunitat a una reflexió sobre el dia que ha finalitzat. Ens mostra dos exemples de dos tipus de professores, la del Mark, qui té costum de saludar a cada nen quan entren a l'aula, i permet que els nens tinguin l'experiència de ser vistos i per altra banda,la classe del Michael on són els nens qui intenten cridar l'atenció de la professora per exemple el Michale en una situació concreta estira de la bata de la professora per acomiadar-se encara que ella no li fa ni cas perquè està parlant amb una mare.

Reflexió final

En aquest llibre s'hi mostren experiències de pares, mares professors sobre l'educació dels nens que m'han fet reflexionar sobre quins errors podré cometre en el meu futur com a mestre. El llibre ens diu que no ens hem de sentir culpables si cometem aquests errors sinó que el que hem de fer és intentar canviar allò que fagi falta creant estratègies per tal de solucionar-ho.

Durant tot el llibre han anat apareixent les paraules sol·licitud i tacte pedagògic, coses que l'autor creu que tots els pares esperen que els metres dels seus fills ho tinguin però per contra no són coses que es puguin apendre de manera teòrica sinó que s'aprenen amb la pràctica, amb el contacte amb els alumnes. Ens diu també que els professors i futurs professors hem de conèixer als nostres alumnes i no deixar-nos guiar únicament per coneixements teòrics ja que cada nen és un món i té unes necessitats i interessos concrets. L'autor creu que hem d'apendre de la curiositat dels nens per conèixer el món que ens envolta i sorprèndre'ns amb els nostres descobriments. Crec que té raó ja que no per ser mestres, ja tenim tots els coneixements, ens queden moltes coses per apendre i poder sorprendre'ns.

Desde el meu punt de vista i com també molt bé diu el llibre la relació que s'estableix entre el professor i l'alumne és molt estreta però pot arribar a ser complicada perquè ens hem de sentir propers a ells però a la vegada mantenint una certa distància ja que hem de recordar que som els seus mestres. És un aspecte complicat ja que el coneixement teòric no ens aporta tampoc n aquest cas aquesta habilitat, ha de ser la pràctica, la que ens ajudi a establir aquesta relació alumne-professor.

Crec que ha de ser el professor qui marqui el funcionament del grup, s'ha d'organitzar per poder obtenir unes condicions perquè el treball fet sigui productiu. Tot i ser el qui marqui el funcionament del grup els alumnes també han d'aportar les seves idees per fer les diferents tasques, el grup ha de participar, proposar idees de treball etc.

Pel que fa a l'atmosfera d'una classe, d'un grup, com a futur mestre, crec que el que s'hauria de fer és crear un ambient on tots els nens se sentin còmodes, motivats per apendre i relacionar-se entre ells, on se sentin com a casa, on puguin mostrar-se tal com són, on puguin viure experiències agradables per poder recordar i a la vegada aprendre.

Com a conclusió final podria dir que aquest llibre m'ha ensenyat situacions que en futur com a mestre em trobaré i maneres de solucionar-les. M'ha donat a conèixer que els bons educadors, els educadors amb tacte han de desenvolupar una atenció especial cap a la singularitat dels seus alumnes i han de se capaços de distingir quèés adequat i el que no ho és tant en la comunicació com en el tracte amb els alumnes. Crec que aquest és un bon consell per a mi i per a tots els futurs mestres tot i que com cap coneixement teòric ens ho pot ensenyar i ho haurem d'anar aprenent amb la pràctica del dia a dia per tant, l' apartat que parla dels joves professors crec que és útil ja que és el més pròxim a nosaltres i com ha dit ens hem de mostrar tal com som, no hem de mostrar una falsa seguretat en nosaltres ja que tothom té una primera vegada i el tacte amb els alumnes es guanya amb la pràctica, dia a dia.