Última sessió de debats i recitacions

Avui ha tingut lloc a la classe de comunicació oral, escrita i digital, l'última sessió de debats i recitacios.

Hem començat com hem fet les setmanes anteriors amb les recitacions. Sembla que la crida que va fer l'Imma a classe i jo des del bloc per animar a la gent a recitar més poesia i no tants contes ha donat resultat. Moltes de les recitacions avui han estat poemes tot i que també hi han hagut contes, llegendes i per primer cop, l'Isaac, ens ha fet un monòleg del Quim Monzó sobre el color verd. També podeu veure la recitació de l'Esther sobre la llegenda de Sant Jordi al seu bloc.

Seguidament s'ha iniciat l'últim debat. El tema tractat ha estat: la nova reforma del calendari escolar sí o no, exactament, aquesta reforma el que vol és començar una setmana abans el curs escolar i donar una setmana de vacances al febrer. El Roderic Pico, la Mireia Casanovas, la Cristina Bardia i el Roc Molina s'han posicionat a favor d'aquesta reforma i per altra banda la Clara Antonio, el Gerard Garcia, la Marta Rodríguez, l'Albert Valbuena i l'Elisabeth Barral s'ha posicionat en contra.

Els arguments que s'han donat a favor d'aquesta reforma han estat els següents:

-Tres mesos és excessiu, es pot perdre el fil, el ritme que s'ha aconseguit durant el curs

-Mal exemple de cara al món laboral ja que aquests nens, en el món laboral mai tindran tres mesos de vacances com a l'escola

-El calendari laboral comença abans que l'escolar per tant no és un cost aditiu pels pares.

Els principals arguments que ha donat el grup que es posicionava en contra han estat:

-Cost aditiu pels pares ja que al febrer hauran de pagar un esplai perquè ells treballaran

-A l'estiu fa més bon temps per tal de què els nens puguin gaudir jugant a l'exterior, al febrer, els nens hauran d'esta a casa.

-La setmana de febrer no serà una setmana de vacances pel nens ja que els mestres els ompliran de fitxes per fer durant aquesta setmana.

Pel que fa al debat, ha estat un tema molt interessant, aquesta reforma ja està instaurada des de fa ja anys a altres països com podria ser el cas de França i pel que conec, no ha causat cap problema. Jo també crec que tres mesos són excessius i no faria cap mal començar una mica abans el curs i després tenir una setmana de descans al febrer ja que com s'ha dit al debat, el segon trimestre és el més llarg i no vindria malament un petit descans a meitat de trimestre. Quan ha que aquesta setmana suposaria un cost extra per les famílies, no hi estic d'acord ja que com també molt bé ha dit el grup a favor, el calendari laboral comença abans que l'escolar després de les vacances d'estiu i els pares se senten obligats també ha pagar esplais cangurs etc.

Aquí han acabat les sessions de debats i recitacions les quals m'ha semblat molt útils i interessants. Ens han permès treure'ns de sobre una mica més els nervis que suposen parlar en públic a més a més referint-me als debats la majoria m'han semblat molt interessants i he après molt sobre els diferents temes tractats pel que fa a coneixements sobre temes relacionats sobre l'educació, d'una manera diferent a la qual hagués après en una classe magistral.

Última sessió d'exposicions de territori

Avui al mòdul de processos i contextos educatius II ha tingut lloc l'última sessió d'exposicions de territori.

La parella formada per la Núria Villaronga i la Mireia Bernadó han escollit fer la seva exposició sobre l'aquàrium de Barcelona. Primer de tot han fet una introducció sobre el tema i han plantejat els objectius. A continuació, han explicat els serveis i els tipus de visita que ofereix l'aquàrium i han destacat les activitats que es fan a l'aquàrium dirigides a educació primària.

Per finalitzar han acabat amb unes conclusions.

La segona parella en exposar ha estat la composta per la Cristina Bardia i l'Unai González. Han tractat el tema del moviment obrer a catalunya al segle XIX. Han dividit la seva exposició en els següents apartats: la indústria catalana deL SEGLE XVII i XIX, la indústria Bonaplata ( 1832-1835), el moviment obrer i les seves condicions de treball, el moviment obrer i les seves condicions de vida, les accions obreres, les millores que han aportat els obrers i per últim les conclusions sobre el tema.

A continuació, ha exposat la parella formada per Sergi Domenech i Isaac Serrano sobre la Fira de la Puríssima de Sant Boi 2009. Aquesta ha estat una presentació molt original sense el suport de cap presentació Power Point. Ells mateixos, van anar a la fira de la Puríssima i van fer un recorregut per tal de mostrant-nos els llocs més interessants de la fira com el mercadal, el planter i jardineria, la zona d' artesania i per última la fira comercial.

La següent parella, l'ha format l'Albert Valbuena i el Roderic Pico, qui han optat per un tema que a tos dos els fascina, els esports de neu. Han dividit la seva exposició en l'explicació dels diferents material per lliscar per la neu, l'esquí , l'Snowboard i les pistes d’esquí.

L'última parella que ha exposat ha estat la composada per Sandra Castelnuovo i Albert Paredes la qual tractava sobre viure a les residències de la tercera edat. Els apartats en els quals han dividit la seva exposició han estat, les dades de la residència, les dels treballadors, els motius d'ingrés i les malalties que més abunden entre els avis i àvies de la residència, la programació diària, el testimoni d'una resident i per últim les conclusions.
Per tal de conèixer una mica més la residència, van parlar amb una àvia la qual els va explicar el seu testimo.

Al final de la classe, hem hagut d'entregar les avaluacions que hem fet sobre les exposicions dels nostres companys que consistia en anotar aspectes positius sobre les exposicions i aspectes a millorar.

Totes les exposcions han estat avui interessant però crec que la que més ha aconseguit captar la meva atenció ha estat la de la Fira de la Puríssima de Sant Boi ja que ha estat una manera molt original de fer l'exposició que com ja he dit, ha aconseguit captar l'atenció de tot el públic.

Tercera sessió de recitacions i debats

Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital, ha tingut lloc la tercera sessió de recitacions i debats.

Com a les anteriors sessions, hem començat per les recitacions. Avui he estat la primera en recitar el poema anomenat, Nosaltres, ben mirat de Miquel Martí i Pol que podeu visualtitzar a l'entrada anterior. d'aquest bloc. Tot i que portava molt preparat el meu poema ja que me l'he estat preparant des de fa ja dues setmanes de manera gradual és a dir, cada dia anava aprenent un tros fins que ja fa uns dies me'l vaig aconseguir aprendre sencer, crec que els nervis m'han traicionat perquè a la meitat del poeme m'he quedat en blanc per uns moments i he hagut de mirar el poeme per poder continuar. Tot i que ja a l'autoavalució que he de lliurar a la professora aprofundiré més, crec que des del principi fins al final he estat molt nerviosa. N'era conscient perquè no estava respitant bé i al llarg del poeme m'ha faltat l'aire per recitar-lo i a més a més la veu en certs moments he notat que em tremolava. Tot i això, crec que l'entonació i el volum de la veu era el correcte.

Pel que he vist avui, els meus companys han optat per recitar contes i animo com ja ha dit la Imma, a que els companys que encara han de recitar, per a l'última sessió de recitacions, optin per recitar un poema.

Aquí us deixo la meva recitació, ja que tot i que potser em fa una mica de vergonya, tots els que el podeu verue meu vist a classe.

Un cop acabades les recitacions han tingut lloc els debats. El primer tema a debatre avui ha estat uniformes sí o no. El grup de a favor han anat vestits representant els uniformes ja que tots anaven amb camisa i corbata. Com a conclusions finals, el grup a favor ha exposat els següents arguments:

- Aporta un ordre necessari a la classe

- Dóna un nivell de seguretat als alumnes

- És un entrenament de cara al món laboral

-etc

Com a conclusions finals el grup en contra ha exposat el següents arguments:

- Retalla la llibertat de l'alumne, ja que amb amb la manera de vestir expresem la nostra manera de ser.

- Uniformes amb alt cost econòmic

Per acabar han dit la següent frase, molt acertada des de la seva posició en contra:

Si cada ésser és únic i irrepetible per què voler-los uniformar?

El següent debat que ha tingut lloc avui a classe ha estat : implantar el pla d'escola 2.0 dins les aules.

Alguns arguments que ha donat el grup a favor han estat els següents:

- No és només un suport pel mestre sinó també per l'alumne.

- Facilita la transmissió de coneixement, valors...ja que el nen té moltes fonts d'informació.

- Permet que els nens treballin de manera col·laborativa.

- Manera d'accedir de forma ràpida i interactiva a les fonts d'informació.

- És una eian creativa, permet al nen expressar-se.

- Permet l'alfabetització digital dels nens cosa bàsica avui en dia.

Pel que fa al grup en contra els arguments que han donat, m'ha fet pensar que en realitat no estaven en contra ja que tots els argumets donats es basaven en elements que calen millorar perquè aquest pla pugui implantar-se correctament i que encara avui en dia no existeixen.

Alguns d'aquests arguments han estat els següents:

- No hi ha suficients estructures, només hi ha un ordinador per cada dos nens

- Només hi ha internet a l'aula d'informatica

-S'hauria d'equipar a l'escola amb la xarxa inalàmbrica

- El professorat hauria de tenir un bon nivell, hauria de fer cursos per tal de formar-se en les tic ja que avui en dia encara no tenen els coneixements necessaris sobre les tic per a implantar aquest pla d'escola 2.0.

En definitiva crec que ha estat interessant el dia d'avui sobretot pel que fa als debats. Tots dos temes m'han semblat molt interessants . Més concretament, crec que el debat sobre la implantació del pla escola 2.0 ha estat interessant ja que és un tema molt recent que a nosaltres com a futurs mestres ens afectarà de ple i que , ja avui, ens estan formant en aquest àmbit per tal que aquest pla sigui efectiu.

Recitació

Demà a la classe de comunicació oral escrita i digital, hauré de fer una recitació. He escollit un poema del llibre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol. El poema que he escollit és titula:

Nosaltres, ben mirat

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles:

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

I més d’un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d’una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Miquel Martí i Pol

Des de bon principi tenia clar que volia recitar un poeme però em va resultar difícil escollir-ne un. Per internet no trobava cap que m'agradés així que vaig decidir anar a la biblioteca de la meva ciutat(Terrassa) i buscar llibres de poemes. En principi no tenia cap inclinació envers cap autor però quan vaig començar a fullejar llibres, vaig decidir triar-ne un de Miquel Martí i Pol ja que és un dels poetes catalans més coneguts per tothom. Vaig decidir-me per aquest poema ja que em va semblar interessant recitar-ne un que parlés sobre les paraules, els elements bàsics per a la comunicació i per tant, molt relacionades amb l'assignatura de COED.

Tercera sessió de territori

Ahir va tenir lloc a la classe del mòdul de processos i contextos educatius II la tercera sessió de les exposicions de territori.

Durant aquesta sessió només van haver-hi 3 exposicions:

1.La cultura dels joves del Pirineu exposada per la Marta Rodríguez Anton i Elisabeth Barral.

Primer de tot, ens van donar quatre pinzellades sobre el territori del Pirineu per a continuació centrar-se en dues de les comarques que componen el Pirineu, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Van tractar dos temes en concret, les activitats culturals que es fan en aquestes comarques de muntanya i el jovent de les comarques de muntanya. A continuació van fer les conclusions i per útlim ens van passar un vídeo per poder visionar les dues comarques ja esmentades del Pirineu.

2. El delta de l'Ebre exposat per Raquel Barberà i Esther Aldehuela. Per començar, ens van situar el territori del delta de l'Ebre per a continuació explicar-nos la fauna i vegetació característica de la zona. Ens van també explicar els llocs d'interès i la gastronomia típica de la zona com l'ànec salvatge. A més a més, ens havien d'explicar els serveis turístics que ofereix el territori però per motius de temps no van poder-ho fer.

3. La diversitat cultural: l'ètnia gitana, exposat pel Javi Lahoz i el Marc Company. Aquests dos companys van dividir la seva exposició en una introducció, història sobre l'ètnia gitana, la llengua i la cultura dels gitanos i per últim la seva integració dins la societat actual.

Com a valoració d'aquestes exposicions podria dir que m'han resultat interessants les tres. Tot i que com acabo de dir, han estat interessants les tres, personalment el tema que més ha aconseguit captar la meva atenció ha estat el de diversitat cultural ja que per a mi és un tema que s'hauria de tractar més a les aules perquè en els últims anys, el nostre país, ha rebut una gran onada d'immigració i amb ella, noves cultures que han de conviure entre elles . A les aules, es parla de diversitat cultural majoritàriament referint-se a africans, sudamericans, xinesos etc però estic quasi segura pel que he viscut a l'escola, que la cultura gitana és una cultura de la qual no se'n parla a les aules i que cladria també parlar-ne perquè hi ha un gran nombre de població gitana al nostre país. M'agradaria també destacar la del Delta de l'Ebre ja que m'ha agradat molt perquè m'ha fet recordar unes colònies de segon d'eso quan vaig anar a conèixer aquest territori.

Segona sessió d'exposicions de territori

Ahir va tenir lloc a classe de comunicació oral, escrita i digital, la segona sessió d'exposicions de territori.

Les exposicions que van tenir lloc en aquesta sessió van ser:

1. Sandra Pérez i Sandra Fernández: el barri de la Barceloneta

2. Joan Amat i Jordi Mur: la identitat de Catalunya

3. Encarni Bosch i Mireia Casanovas: la desigualtat social a Barcelona

4. Karen Luna i Helena Prim: una hora en una aula d'acollida

5. Emma Sáez i Alba Salinero: el mercat del Clot

Tot i que alguns dels temes no eren massa del meu interès, em van semblar exposicons molt clares i ben preparades amb les diferents parts ben estructurades.

En aquesta sessió va tenir lloc la meva exposició de territori, el tema de la qual era: una hora en una aula d'acollida. Tot i que no estic gaire satisfeta amb la nostra exposició crec que el tema era interessant i d'actualitat. També penso que la idea de conèixer com seria una aula d'acollida a partir d'una entrevista a una mestre d'una d'aquestes aules, ha estat una idea original que ens permès conèixer la realitat sobre les aules.

Aquesta ha estat la meva exposició de territori:

Segona sessió de debats i recitacions

Avui ha tingut lloc a la classe de comunicació oral, escrita i digital la segona sessió de debats i recitacions. A la primera part de classe, com vam fer ja a la primera sessió s'han fet les recitacions de contes o poemes. Hi ha hagut molts contes i poemes molt interessants i engrescadors tot i que crec que hi ha hagut diferència sobretot entre alguns poemes ja que alguns requerien molta més preparació que d'altres per la seva major dificultat. Si voleu veure un exemple dels que s'han recitat avui podeu anar al bloc de la meva companya Elisabeth Torras.

A la segona part de classe s'han dut a terme els debats. El primer debat tractava sobre la religió a les escoles sí o no. El el grup que s'ha posicionat en contra ha optat per dividir la classe en història i ètica i no fer de l'assignatura de religió una assignatura obligatòria sinó optativa. Pel que fa al grup que s'ha posicionat a favor, creuen que eliminar la religió de l'educació dels nens és censurar la cultura i la tradició.

He trobat molt ineteressant aquest debat ja que el tema de la religió a les escoles és un tema bastant actual que genera moltes confrontacions dins la societat. Aquest debat m'ha recordat al problema sorgit fa uns mesos sobre treure les creus de les classes de les escoles. Crec que tothom és lliure de triar si vol que el seu fill faci o no l'assignatura de religió però no veig necessari eliminar la religió de les escoles. Personalment, jo que he anat tota la meva etapa escolar a una escola religiosa, crec que l'assignatura de religió no m'ha influït mai negativament i per tant no veig la necessitat d'eliminar-la de les escoles.

L'altre debat que s'ha fet avui a classe ha estat : els nens de diferents edats han de compartir una mateixa aula sí o no. Crec que també ha estat un debat força interessant. Tant el grup a favor com en contra han fet servir bons arguments per defensar la seva posició, cosa que els ha permès captar l'atenció de tot el públic.

Inici de les exposicions de territori

El passat dimecres van començar les exposicions de territori on cada parella havia de triar un tema relacionat amb el territori i l'havia d'exposar en un màxim de sis minuts tot i que una vegada a l'exposició es va donar un marge d'un minut més.

Mentres els companys expasaven, la resta havia de fer una valoració sobre les exposicions.

Per tal de poder fer la valoració, com ja he dit abans, se'ns va proporcionar un full de valorció on hi havia una quadrícula on havíem de destacar els aspectes positius de la presentació, aspectes que havien de millorar i finalment posar una nota numèrica. En aquest full, per tal de facilitar-nos fer la valoració se'ns van donar alguns aspectes que cal tenir en compte:

- Objectiu de l'exposició (clar, confús, adequat a l'auditori,...)

- Introducció (atraient, interessant, engrescadora, neutra, ...)

- Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, molt clara, ...)

- Exemplificació (clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inconnexa, ...)

- Conclusió (resumeix, fixa la idea central, incitadora, provocadora, ...)

- Temps (adient, massa llarg, curt, ...)

- Llenguatge corporal (natural, molt exagerat, no sap què fer amb les mans, mira el públic, ...)

- Veu (entonació encertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació, ...)

- Actitud (registre, sentit de l'humor, anècdotes, al·lusions personals, ...)

- Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, morfosintaxi,...)

- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar,...)

- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides del text, animacions, ...)

- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual, ...)

Per tal de fer les exposicions ens hem dividit en els grups A i B. Pel que fa a les presentacions del grup B, les exposicions han estat les següents:

1. Juan Antonio León i David Catchot : Per què Amèrica llatina és pobra?

2. Anna Díaz i Cristina Cazador : Sabadell: abans i ara
3.Aina Romero i Tamara Herrera: Festes populars de Barcelona

4.Marina Parras i Esther Ruiz: Les coves de Gavà

Pel que fa a la imatge que he posat al principi d'aquest entrada, m'agradria dir que representa molt bé el que vam treballar a partir del llibre de "Com parlar bé en públic". En ella es veu representat un noi que ha de fer una exposició oral, com podria ser el cas de les exposicions de territori. Com es veu a la imatge, nosaltres també les hem de fer davant de tots els nostres companys i per tant, ens poden sorgir alguns problemes com els que es representen a la imatge. Principalment el problema és la incapacitat de controlar els nervis alhora de parlar en públic. Com ja molt bé deia el llibre, hem d'intentar controlar-los ja que aquests ens poden portar de cap a un altre problema que és el de ser incapaços d'aixecar el ulls del paper i tot i que ho sabriem explicar sense mirar el paper, a causa dels nervis, ens sentim més segurs llegint i no aixecant el cap en cap moment del paper. Si cliqueu aquí, podreu veure l'explicació de com preparar una bona exposició oral.

Inici dels debats i les recitacions

Avui ha classe de comunicació oral, escrita i digital, hem inicat el període de recitacions i de debats.

Pel que fa a les recitacions, han anat força bé tot i que els nervis ahan traicionat a alguns dels meus companys. N'hi ha hagut algunes, sobretot les de contes molt divertides i que sincerament m'ha agradat molt com els han recitat, d'una forma molt natural i divertida.

Fent referència als debats, el meu grup compost per: l'Esther Ruiz, l'Helena Prim, la Tamara Herrero, l'Aina Romer i l'Anaïs Alapont,la Núria Villaronga, la Mireia Juárez, la Sandra Castelnuovo i jo mateixa, la Karen Luna, hem estat les primeres. El tema del nostre debat era: la inclusió dels nens dicapacitats a les aules ordinàries, sí o no.

El nostre debat constava d'una introducció per part dels dos grups on exposaven les idees principals que tractariem en el debat., un apartat on hem donat arguments en contra o a favor de la integració d'aquests nens dins es aules ordinàries, s'ha parlat sobre els beneficis que comportaria l'educació inclusiva tant pels nens discapacitats com pels nens sense cap tipus de discapacitats. Com a refutació a aquests beneficis s'ha dit que no estem segures de que avui en dia la societat accepti realment a les persones discapacitades com a qualsevol altra persona i que tot i que la inclusió provoca beneficis, el nen discapacitat pot sentir-se malament amb ell mateix per veure les seves limitacions, apartat i possiblement discriminat pels seus companys.

Pel que fa a la meva participació en el debat, es basava en dir dos motius pels quals no estem a favor d'aquesta inclusió, la manca de personal especialitzat i la presència de barreres arquitectòniques al 89% de les escoles. Aquests dos impediments per a la possible inclusió d'aquests nens és el fet de falta d'ajudes econòmiques per formar i contractar professors especialitzats. La Tamara, m'ha intentat refutar dient que el govern destina un cert pressupost als nens discapacitats i a les escoles però, pel que hem vaig està informant, la realitat era una altra, ja que vaig trobar aquesta notícia al diari elpaís:

Educació reduïx les hores d'atenció als alumnes discapacitats -Pares de nens, obligats a contractar monitors d'escola pel seu compte JOSEP GARRIGA - Barcelona - 19/10/2009 Aquest curs desenes de nens discapacitats i escolaritzats en escoles ordinàries de Catalunya s'han quedat sense les seves habituals cuidadoras -conegudes popularment com vetlladores- tot i que l'any passat la pròpia Generalitat els va assignar un nombre d'hores a la setmana. Educació ha reduït, en molts casos fins a la meitat, les hores que contracta a aquest personal de suport per a atendre a uns nens la incapacitat dels quals -sigui física o psíquica- els impedeix desenvolupar-se de forma autònoma. La llista de perjudicats és molt llarga. Totes les reclamacions davant els serveis territorials d'Educació han topat amb la mateixa resposta:Ajustos pressupostaris" és la resposta que els pares afectats reben de l'Administració catalana.

Aquí us explico quatre casos de famílies afectades per aquesta reducció d'hores per demostrar que tot i les ajudes que el govern dóna, la realitat és una altra:

1-Cristina Núñez, ha hagut de contractar a una monitora perquè vigili els nivells de glucosa de la seva filla Jana, de tres anys d'edat i diabètica, cada dia que menja al col·legi Cosetània de Vilanova i la Geltrú . El Departament d'Educació ha reduït la jornada laboral dels monitors i les hores de l'esmorzar han quedat sense cobertura.

2-La setmana passada Aleix Cabré, de sis anys, que es desplaça en cadira de rodes per una malaltia neuromuscular, no va trobar a la seva monitora perquè l'acompanyés al lavabo. Ningú ho va fer.

3- Sonia Izaguirre. "La meva filla Carlota , d'11 anys, estudia en el CEIP Pérez Sala de Vilassar de Mar. Des de que està escolaritzada disposa d'una monitora . L'any passat tenia 24 hores de vetlladora i aquest curs 14. Per exemple, Carlota manca de cuidadora durant un dia sencer. El segon dia d'escola, a l'arribar a casa em va comentar que no havia pogut anar al lavabo perquè no tenia qui l'acompanyés. Vaig parlar amb direcció i em van comentar que havien reduït les hores de 60 a 30; o sigui, a la meitat. Vaig trucar per telèfon a Educació, als Equips d'Assessorament Pedagògic (EAP), i van ser incapaços de donar-me una resposta. O sigui que vaig optar per denunciar el meu problema en televisió. A la tarda ja estava solucionat, encara que a mitges ja que, no van contractar ningú sinó que van agafar a una persona de parvulari.

4- Antonio Buendía. "La meva filla Alba, de 10 anys, ara està en cinquè. Té una vetlladora des de P-3 i tenim la sort que és fisioterapeuta. Però aquest any també ens han reduït les hores, la qual cosa fa que la monitora hagi d'atendre a tres alumnes, a la nostra filla, a una altra nena amb greus problemes motrius i a un tercer amb problemes de conducta. Cada vegada que es queda sense ella, Alba la veritat és que pateix molt. Alba necessita ajuda per a tossir i expectorar; si no, s'arrisca que se li acumulin les mucositats. La mare com a última frase va dir: "Aquí estem parlant de persones, no de nombres sobre un paper".

Per acabar cada grup hem fet les conclusions, pel que fa al meu grup és a dir, en contra, hem arribat a la conclusió de que és millor no integrar-los dins les aules ordinàries ja que avui en dia com hem dit als arguments , hi ha manca de professional especiaitzat, presència de barreres arquitectòniques, possible discriminació per part dels nens sense discapacitat...Per tant creiem que la millor solució és portar als nens discapacitats a centres especials on puguin tenir una atenció més personalitzada. Una alternativa que hem proposat des del nostre grup és la possibilitat de fer programes d'intercanvi amb escoles ordinàries algunes tardes de la setmana o fins i tot algun dia de la setmana per tal de que els nens sense discapacitat puguin veure als nens discapacitats com qualsevol altre nen.

A continuació, un altre grup ha iniciat el seu debat, el tema del qual era, l'educació obligatòria fins als 18 anys, sí o no. En aquest debat s'han tractat temes com si amb 16 anys ja es té la maduresa suficient com per decidir deixar els estudis, si, no seria un estorb en la dinàmica d'una classe tenir a persones no motivades a la classe i per tant molestant contínuament a classe...

En definitiva, crec que tant el diàleg del meu grup com el dels altres, ha estat una mica artificial ja que tots sabíem què havíem de dir en cada moment tot i que, des del meu punt de vista l'altre grup m'ha semblat més artificial per les preguntes que han anat fent durant el debat i les respostes a aquestes preguntes.

Putser tots dos grups ens hauríem d'haver plantejat la possibilitat d' haver treballat per separat els membres del grup d'en contra i a favor. Tot i això vam creure que seria una mica arriscat no saber què ens dirien els del grup contrari ja que per mi, tot i que ja havia fet algun debat a la Eso i batxillerat, no havien estat tant formals.

Aquí us deixo dues fotografies on es veu l'escenari en el qual vam realitzar el nostre debat: