Codi oral VS Codi esrit

Per a l'assignatura de comunicació oral escrita i digital, vam haver de fer la síntesi a partir de les fotocòpies d'un text escrit per Daniel Cassany sobre la diferència entre el codi oral i el codi escrit.

A les fotocòpies les diferències es dividien segons: 1. Les característiques contextuals ( fan referència al context) i 2. Les característiques textuals ( fan referència al missatge).

Pel que fa a les diferències segons les característiques contextuals m'agradaria destacar-ne'n tres. Mentre que al canal oral el codi és auditiu,al canal escrit, el codi és visual.

Fent referència al canal oral, s'utilitzen molts codis no verbals , moviments del cos, el parallenguatge ( qualitats de la veu ( registre, articulació etc) i les vocalitzacions ( el riure, el plor...)). En canvi el canal escrit utilitza poc els codis no-verbals.

L'última característica que m'agradaria ressaltar del canal oral és el fet que hi ha interacció durant l'emissió del text i en canvi al canal escrit no hi ha interacció durant la composició.

Pel que fa a la diferència segons les característiques textuals, es divideixen segons l'adequació, la coherència i la gramàtica.

Pel que fa a l'adequació, el canal oral té tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor i en canvi el canal escrit té tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor.

Pel que fa a la cohesió, el canal oral utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat i en canvi el canal escrit utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses ( negreta, cursiva) i altres codis gràfics (claudàtors, asteriscs...)

Per últim, pel que fa a la gramàtica, el canal oral, utilitza els mots crossa és a dir, mots o expressions usats repetidament que van falcant el text ( vull dir, llavors, aleshores, doncs etc). En canvi el canal escrit té tendència a eliminar aquests mots crossa.

En aquestes fotocòpies, també es feia una comparació de l'estatus de l'escrit segons Vigner ( des de l'òptica de la didàctica de la llengua) i segons Scinto ( des d'una òptica psicolingüística). Tot i la comparació que es feia prèviament s'arriba a la conclusió que tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral. Des de diferents òptiques suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

* A les imatges del principi d'questa entrada es pot observar l'ús dels dos tipus de codis, l'oral que es podria examplificar en una conversa i l'escrit que es podria exampificar en una carta.*

Qualitats lingüístiques: llegir, parlar, escoltar i escriure

A la classe de comunicació oral escrita i digital vam treballar les quatre qualitats língüístiques: llegir, parlar, escoltar i escriure. Quatre qualitats que un usuari de la llengua ha de poder dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles. N'exposaré un petit resum del que es va dictar a classe:

Vam dir que llegir era el procés a través del qual es comprèn un text escrit és a dir, llegir és el mateix que comprendre, no és només descodificar. A continuació vam veure les implicacions de la definició de llegir que ens ajuden a entendre.

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text.

2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim amb alguna finalitat.

3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.

4.Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència* continu.

* Entenem per inferència l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta ( del context).

Pel que far a parlar vam dir que era expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articular de forma coherent, clara, amb correció i adequació a la situació comunicativa.

D'escriure vam dir que era el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu i d'escoltar que és, comprendre el missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

L'última qualitat lingüístiva, és la d'escoltar.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Saber escoltar demana:

1. Un paper actiu i participatiu

2. Respecte per l'emissor i les seves idees

3. Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre

4. Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador

5. Un bon oyent sap descobrir les idees principals del missatge

6. Sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador

EXPOSICIÓ QUI ETS, TU?

Ahir vam fer a la classe de comunicació oral escrita i digital la presentació del qui ets, tu? Vam enganxar totes les cartolines amb les fotos o muntatges per les parets de la classe. L'autor de la foto havia d'explicar davant de tots els companys per què havia triat aquella foto, muntage etc, i què en volia reflectir. En alguns casos haviem de ser nosaltres qui primer haviem de dir que creiem que l'autor havia intentat expressar amb aquella foto. Va haver-hi moltes molt treballades i creatives i crec que una experiència positiva pel fet que va ser una manera de trencar el gel amb els companys perquè va ser el primer cop que vam parlar en públic davant de tots els nostres companys.

Aquí us deixo la meva fotografia:

Pràctica Audicity i Movie Maker

Ahir a la classe de gestió i tic vam utilitzar dos programes, l'audicity, ja treball la setmana passada i el movie maker, un programa que ens permet generar vídeos a partir d'una imatge fixe. Vam buscar una imatge al google amb la búsqueda avançada de 600X600 i la vam guardar al nostre ordinador per més tard poder-la utilitzar. Vam buscar un text relacionat amb la imatge i amb l'audicity vam grabar la nostra veu llegint el text en el meu cas ja que vaig triar una imatge sobre l'arribada a la lluna per part dels EEUU, el meu text també anava relacionat amb aquest tema. Quan ja vam enregistrar la nostra veu, vam anar a l'opció projecte, importar audio i vam seleccionar una cançó . A partir d'aquest moment ja teniem dues pistes, una la nostra veu i una altra la cançó. Per tant, quan vulguéssim escoltar la nostra veu escoltaríem alhora la cançó. Vam retallat els trossos que quedaven en blanc de l'enregistrament fet de la nostra veu i a més vam retallar la cançó perquè tingués una durarda semblant a l'enregistrament de veu. Perquè la cançó no es tallés de cop, vam buscar l'opció fàding final que permet que la cançó vagi finalitzant gradualment.

A continuació vam obrir el Movie maker, amb el qual podem posar imatges fixes, vídeos, seqüències d'imatges etc. Vam fer un muntatge fent servir la imatge o imatges buscades al google, la cançó i l'enregistrament del la nostra veu.

Aquest és el resultat del montatge windows movie maker:

Qui ets, tu?

EL MILLOR MAQUILLATGE, UN SOMRIURE

La Sandra és una noia d'estatura mitjana, amb pigues envoltant-li el nas i recobrint els seus prominents pòmuls. Té la pell suau com la seda i d'una qualitat de color de clor . Té el cabell llis que destaca pel seu color, pèl-roig com la pastenaga el qual ha anat enfosquint-se amb el pas del temps. Un to de veu que desprèn dolçor en el moment que els seus llavis començen a articular tan sols una paraula.

Les seves mans, que no són delicades sinó sanes i ben fetes, amb els seus llargs dits, les seves llargues i espesses pestanyes, la brillantor dels seus ulls de color mel i especialment el seu singular i sorprenent somriure, que permet veure les seves dents blanques com una perla, fan de la Sandra, una persona única.

Sens dubte, el seu somriure és el que millor la caracteritza, un somriure espontani i molt expressiu que dóna a conèixer una noia alegre, eixerida com un pèsol, divertida, sincera i molt extrovertida, amb ganes de ser feliç i a més a més, cosa gens fàcil, transmètre felicitat als qui l'envolten. Una noia amb ganes de contagiar aquest somriure, un somriure sincer que pot aixecar l'ànim a qualsevol que tingui l'oportunitat de rebre'l.

Competència comunicativa

En aquesta classe de comunicació oral, escrita i digital vam treballar a través d'una fotocòpia, la competència comunicativa i vaig subratllar-ne les idees que em semblaven més importants:

Vam dir que utilitzar i/o aprendre una llengua no era només el fet de fer-la servir, d'adquirir el seu codi o el conjunt de formes lingüístiques sinó que sinó que implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produexen en l'entorn de qui el parlen.

Per fer-ne una definició exacte de què és competència comunicativa podriem dir que és la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la i que es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció.

Els components de la competència comunicativa són 4:

1. Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.

2. Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica: fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

La imatge que he posat al principi d'aquesta entrada és un exemple de competència comunicativa. Els dos homes que es veuen a la imatge estan utilitzan la llengua per arribar-se entendre però com hem dit a la definició, la competència comunicativa d'una persona és tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. En la imatge es pot veure com tots dos tenen coneixements de la llengua però sembla ser que no saben utilitzar-la en aquesta ocasió de comunicació ja que sembla ser que no s'entenen i no acaben de posar-se d'acord.

Interpretacions de cançons, vídeos i poesia visual

En aquesta sessió, se'ns va proposar escoltar cinc cançons i escriure a partir del que sentiem ( en alguna d'elles també gràcies a la lletra) que ens trasmetia cada canço ja fos la lletra, el ritme, el tipus de música....

La primera cançó va ser la de " El gripau blau, ara va de bo" ( canço tradicional nord-americana):

Aquesta cançó el que em va transmetre va ser que el protagonista no volia cap amic perquè era un orgullós, i que era un cregut ja que es creia important. D'aquesta canço la lliço moral que vam poder treure va ser que hem de ser més humils perquè sinó ens quedarem sols.

La segona cançó va ser la de "lila" dels Whiskyn's:

El que em va transmetre aquesta cançó va ser que la protagonista és una desconfiada ja que creu només allò que veu, és també una sentimental ja que es guia pels seus sentiments, que és molt tirada endavant però a la vegada fràgil. Creu que sempre ha estat diferent , que ha destacat i expressa joventut, llibertat.

La tercera cançó va ser la de " Gato Pérez" de Pedro Navaja ( lletra d'en Rubén Blades):

Aquesta tercera cançó el que em va trasmetre va ser xuleria, mala persona, espantdís (espantat dels seus propis problemes) i borraxo. La vida li ha anat donant problemes, hi ha un ambient de carrer, de malícia, negocis negres...

La quarta cançó va ser la de "Com un puny" de Raimon:

Aquesta cançó em va transmetre solitut, anyorança, rocords. El protagonista ha tingut mala sort i està dolgut per un amor que ha marxat lluny.

La cinquena i última cançó va ser de " nit de Sant Joan" de Sisa:

Aquesta última cançó em va transmetre el pas de l'hivern a l'estiu, harmonia, emoció, imaginació....

Vam veure també el vídeo de Summercat, de l'anunci de l'estrella Damm de la campanya d'estiu del 2009, vam dir que el que ens transmetia era, joventud, festa, diversió i vam comentar que tot i que el que està anunciant és la cervesa sembla més un anunci de l'illa de Formentera.

Vam llegit també Abiyoyo un text explicat i cantat per Xesco Boix :

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Pel que fa a la poesia virtual vam donar un passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa.La poesia visual és una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa. Aquí us faig l'enllaç on podreu veure 44 dels seus poemes visuals tot i que us en deixo un aquí: "Cap de bou", concebut al 1969 i editat al 1982. Brossa li dóna la volta a la "A" i descobreix un cap de bou, una figura omnipresent a la nostra cultura.

Pràctica de l'eduwiki

A la classe de petit grup de gestió i tic hem treballat les wikis és a dir, llocs web les pàgines dels quals poden ser editades per múltiples usuaris a través d'un navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o borrar un mateix text. Vam treballar la Wikipedia i l'eduwiki.La wikipèdia és una enciclopèdia online lliure basada en wiki, per tant, qualsevol usuari por col·lavorar-hi. En canvi, l'eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals.... a través, com el seu nom ja indica, d'una wiki.

A continuació, vam fer un treball col·laboratiu, es tractava de treballar a partir de l'eduwiki, se'ns va demanar que triéssim algun concepte, com per exemple un animal i crear una entrada com si l'haguessim de penjar a l'eduwiki per tant aquesta entrada, que en el nostre cas vam decidir fer-la sobre un animal, en concret sobre l'aranya, havia de seguir una pauta imposada pels creadors de l'eduwiki:

• Comencem la definició incorporant la paraula que estem explicant (p.e. El dofí és....)

• Les frases han de ser curtes.
• Han de respondre a la pregunta QUÈ ÉS? o QUI ÉS? si és una persona.

Pràctica Multimèdia -GIMP+AUDICITY

Avui a l'assignatura de gestió i tic, hem fet servir el programa Gimp, un programa d'edició d'imatges digitals, hem après com reduïr el tamany de les imatges. Amb una búsqueda avançada hem triat una imatge de més de 2MP i hem creat un document de gimp i o bé hem buscat una imatge amb la mida que voliem a través de la búsqueda avançada o bé l' hem reduït modificant-li l'escala gràcies al Gimp. Més tard amb aquesta mateixa tècnica de modificar l'escala de les imatges hem volgut combinar en un únic fitxer vàries imatges, fer una mena de collage en un nou document de gimp al qual li hem modificat el tamany ( 1200 X 900) és a dir un rectangle i li hem posat quatre imatges ( hem establert que la mida de les imatges sigués: 600X 450,no obligatòriament haviem d'utilitzar la tècnica de reduïr l'escala ja que el Jorge, ens ha ensenyat a buscar-la a partir de la búsqueda avançada de google, on pots establir de quina mida vols buscar la imatge però també es podia buscar qualsevol imatge i com he dit abans amb la tècnica de modificar l'escala de la imatge gràcies al Gimp, reduïr-la perquè totes quatre hi capiguessin en el mateix document de gimp.

El Jorge ens ha explicat diferents formats amb els quals es poden guardar els documents amb imatges :

PNG: imatges comprimides, poden guardar informació però en capes

JPG: fa un promig dels punts, imatges planes i comprimides.

GIF: imatges planes i comprimides, serveix per dibuixos fets per nosaltres

Aquests tres serveixen tant per fotografies com per dibuixos.

BMP: no són comprimits, gran qualitat d'imatge però tenen un pes molt gran.

A la segona hora hem fet una altra pràctica amb l'audicity.

Aquest programa serveix per:

- Importar pistes d'audio

- Enregistrar la nostra pròpia veu o alguna altra cosa que estigui sonant a l'ordinador.

Tot el que enregistrem ho podrem combinar amb diferents pistes, retallar, enganxar, guardar, exportar a MP3 per tal de posar-ho en un vídeo. Podem també editar i eliminr fragments on no se sentin res. Podrem amplificar el so si volem el contrari, posarem el valor en negatiu.

Pràctica Docs de google

A la classe de gestió i Tic vam fer servir el docs de google a la pàgina: docs.google.com , vam anar a settings i vam modificar l'hora i la llengua. El docs és útils per treballar diferents persones en un únic document. Amb el docs es poden crear documents, presentacions , fulls de càlcul i formularis.

El Jorge ens va demanar que fessim una presentació sobre els portàtils a les aules fent servir el docs de google, vaig crear una presentació i a l'opció comparteix i vaig convidar a les meves companyes per poder començar a fer el treball col·laboratiu. A la part dreta de la presentació hi ha un espai per on es poden fer discussions per tal d'anar creant la presentació. Així ho vam fer, vam anar discutint en què consistiria el nostre treball ( podreu veure la discussió quan estigueu veient la presentació o bé a l'enllaç que faré a continuació). Un cop acabada la presentació per poder-la publicar al bloc hem anat a l'opció comparteix, publica/ incrusta, hem copiar el codi URL i l'hem enganxat al bloc a l'apartat de HTML.

També se'ns ha demanat crear un formulari, on hem pensat en una sèrie de preguntes relacionades amb les noves tecnologies a les aules. Per a què les persones que hem publicat el formulari pugui veure el què els altres han contestat, hem d'anar a comparteix i publicar com a pàgina web.

Per tant puc dir en aquesta classe de gestió i tic s'ha demanat:

1.Creació d'un document google amb la interacció dels membres del grup

2.Creació d'un document de google amb la presentació que consti de tapa, índex, vídeos, fotos...

3. Creació d'un formulari

Aquí us presento la presentació:

Tipus de programari CMAP TOOLS

Ja he creat el meu propi mapa conceptual, tot i que m'ha costa saber com fer-lo públic per publiar-ho aquí. Finalment aquí està. El que he fet ha estat buscar els diferents tipus de programari i una vegada ja ho tenia he buscat informació sobre ells.He translladat la informació trobada al mapa mitjançant baferades o mitjançant etiquetes que passant per sobre com se'ns va explicar a classe, ens permeten veure la informació que contenen.

CMAP TOOLS

Ahir a classe de Gestió i tic vam treballar amb el programa CMAP TOOLS,  un programa que ens permet i ens permetrà crear mapes conceptuals d'una manera fàcil i ràpida. Podrem crear mapes conceptuals i a més a més crear enllaços des dels conceptes que ens portin a les pàgines web per ampliar la informació i també poder afegir etiquetes amb informació complementària, la qual només haurem de passar per sobre el concepte per veure-la. 

Vam crear un petit mapa conceptual sobre el  programari lliure que haurem d'ampliar-lo amb més conceptes una vegada creat el mapa conceptual vam apendre diferents maneres de guardar-lo ; podem guardar el mapa al nostre ordinador o guardar-lo al servidor de CMAP TOOLS on podrem accedir-hi desde qualsevol altre ordinador i a més fer-lo públic per aquell qui vulgui.   

El portàtil de 100$

Ahir dimecres a la classe de gestió i tic vam assabentar-nos d'un nou projecte, "one laptop per child", el Jorge ens va eplicar en què consistia aquest projecte, es basava en vendre als països del primer món, un portàtil per 200 dòlars, entregar un portàtil i amb els altres 100 dòlars (preu proposat per als portàtils del projecte) comprar un altre portàtil i enviar-lo als països cop desenvolupats on l'electricitat en molts casos ni arriba, perquè cada nen pugui tenir la possibilitat de tenir-ne per a la seva educació. Ja que el projecte explicat pel Jorge em va deixar impactada perquè no n'havia sentit ni parlar, em va semblar un tema prou interessant com perquè tothom en sàpiga una mica més, m'he informat i per això m'agradaria publicar-ho al bloc.

Per conèixer més sobre aquest projecte...

Un Laptop Per Nen (ULPC o OLPC de l'idioma anglès One Laptop Per Child) també conegut com la computadora portàtil de 100 dòlars, és una computadora portàtil fabricada amb el propòsit de proporcionar a qualsevol nen del món coneixement i accés a les tecnologies de la informació com formes modernes d'educació. El projecte conta amb el suport de Google, AMD, Xarxa Hat, News Corp, Brightstar Corp i la col·laboració d'altres empreses.

El portàtil es basa en una plataforma GNU/Linux, i és eficient en la utilització de l'energia de manera que amb un dispositiu mecànic de tipus manovella es pot generar suficient energia per a la seva operació. Un dispositiu de conectividad sense fil permet que els aparells es connectin entre si i a Internet des de qualsevol lloc. Aquests portàtils seran venuts inicialment als governs i lliurats als nens en les escoles sota el principi "una computadora per a cada nen".

El portàtil de 100 dòlars, com és conegut en termes col·loquials, a data de desembre de 2007 es venia en Estats Units per parelles per 199.5$ cadascun en el programa G1G1 (compra u dona altre, get one give one) a més d'a través del seu canal de venda, per al qual va ser dissenyat, la compra per governs de països en desenvolupament.

La OLPC està sent desenvolupat per l'organització One Laptop Per Child. La OLPC és una organització sense ànim de lucre amb seu en Delaware, creada per catedràtics del Laboratori de Multimèdia del MIT per a dissenyar, fabricar i distribuir aquestes computadores portàtils.

A aquesta computadora portàtil XO, també se li coneix com La Màquina Verda. Els promotors del projecte volen deixar clar que no és un producte creat per a vendre (en principi) sinó que és sobretot un projecte educatiu.

Què us ha semblat aquest projecte?

Pràctica Documents de google

A classe de Gestió i Tic hem fet una pràctica amb el docs de google. Hem creat una presentació i hem practicat afegint vídeo i imatges per a més endavant crear una presentació sobre els portàtils a les aules:

Ellos ven ellos hacen

Aquest vídeo l'he vist mirant els blogs de companys exactament al de la Sandra ch. Sincerament m'ha agradat molt perquè d'una manera divertida i amb un títol clar i directe ens dóna a conèixer que els nens es guien de les accions dels adults, més concretament la dels pares, copien les seves accions perquè creuen que són les correctes i per tant es posa de manifest que l'educació ha de començar a casa, els pares són clarament el model a seguir dels nens, per tant han de tenir sempre en compte que el que fagin ells, serà el que en un futur faran els seus propis fills. "Els nens són els reflexes de les actituds dels seus pares"

http://www.youtube.com/watch?v=24EhE0nLPiw

Satisfacció

Desde fa quasi dos anys, vaig decidir que volia ser mestre però no de qualsevol escola ni de qualsevol grup de nens i nenes, vaig decidir ser mestre d'una escola especial, mestre d'un grup de nens discapacitats. Sempre havia volgut una feina on jo em sentís realitzada, no volia la típica feina de despatx, tot el dia capficada en papers, sense contacte amb ningú. Volia una feina que m'enriquís com a persona, una feina que pugués ajudar a les persones. Volia ensenyar a nens que antigament se'ls considerava subnormals i que avui dia són considerats com discapacitats, a llegir, a que es relacionin amb la gent és a dir, que siguin socialbles, animar-los a què aprenguin coses i que aconsegueixin fer vida normal dins les seves capacitats.

Durant el curs 2007-2008, l'escola em va oferir uns crèdits variables i un d'ells era estada a l'empresa, es tractava de fer unes pràctiques durant el mes de juliol a una empresa, cosa que vaig aprofitar per fer pràctiques a la fundació fupar caixa Terrassa, una fundació dirigida a persones discapacitades. Aquell més amb aquelles persones em va omplir molt com a persona i va ser un pas més perquè decidís enfocar el meu futur cap a les persones discapacitades. Vaig està informant-me i el que vaig rarribar a la conclusió de que aquests nens em podien omplir com a persona, serien capaços d'aportar-me molt afecte,molta estimació i a més a més el fet de veure els seus progressos, la seva pròpia satisfacció, els seus somriures, crec que serà molt satisfactori per a mi i per a la meva persona.