Conferència Educació en comunicació audiovisual i anunci de galeries

A classe de comunicació oral, escrita i digital, se'ns va posar una conferència sobre educació en comunicació audiovisual protagonitzada per Guillermo Orozco Gómez, un home nascut a Guadalajara ( Mèxic). Es va graduar en ciències de la comunicació i és doctor en educació i catedràtic de ciències de la comunicació. És també autor de nombrosos treballs sobre comunicació i mitjans. Ha centrat la seva línea de pensament i investigació en estudis de la recepció i l'alfabetització audivisual i ha publicat llibres tals com: televisión y audiencias, un enfoque cualitativo (1996), televisión, audiencias y educación (2002) etc. Durant la projecció a classe vam haver de prendre nota sobre la conferència però com que anava bastant ràpid i vaig adonar-me'n que hi havia coses que no m'havia donat temps a apuntar, vaig decidir tornar-la a veure a casa amb més calma. A continuació m'agradaria fer un resum sobre els trets més importants que G.Orozco va dir a la seva conferència.

Per començar li plantegen que si es pot suposar que ja tenim les competències comunicatives necessàries pel sol fet de que tots som audiència. Fa una comparació amb el fet de ser homa o dona, i diu que no per ser-ho hem de saber ser-ho. Per tant, hem d'aprendre a ser audiència, ens hem d'entrenar per ser-ho perquè cada mitjà té un codi i s'ha d¡aprendre el mínim de cada codi o de cada tecnoogia.

La segona pregunta que se li planteja és com s'hauria d'entendre l'educació a mitjans dins l'estructura escolar actual, quins aspectes caldria considerar i quin paper li hauria de correspondre a l'escola, la família i als mitjans de comunicació.

A aquesta sèrie de preguntes respon que l'educació peks mitjans no li ha de correspondre només a un autor sinó que li ha de correspondre a a l'escola, la familia, les empreses de mitjans etc. Creu que els dos autors principals han de ser l'escola i la família i que els mitjans de comunicació tenen un paper més relatiu. Diu que és fundamental entendre la relació dels nens i joves amb les pantalles i que aquesta relació ha d'està mediada per l'escola i la familia encara que sigui de manera negativa o deficitària. Els nens i joves consumeixen i interactuen amb les pantellesen gran part mediatitzats pel que passa a les famílies i a les escoles.Per exemple, un clima on no hi ha comunicació entre pares i fills farà que els nens o joves vegin més la televisió. Per tant com ja he dit abans, creu que la responsabilitat d'educar la tenen dos institucions socilas, l'escola i a família.

Per altra banda creu que els mitjans de comunicació han d'assumir un gran responsabilitat:

-Tenen una responsabilitat perquè encara que ells no ho creguin estant educant (les audiències s'eduquen en funció del que veuen). Tenen un efecte educatiu en les audiències.

- Els hem d'obligar a responsabilitzar-se.

La penúltima pregunta que se li planteja és si creu que l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa.

Creu que tot el que veuen els alumnes en imatge és tingut pel professor com ajuda complementària al que diu ell o la paraula escrita ( llibres de text). Les noves tecnologies són qüestions instrumentals, no se les està acompanyant d'una reflexió pedagògica ni tecnològica, no només l'aparell és suficient. Es dóna l'aparell però no la perspectiva pedagògica per utilitzar-lo. Es creu que s'avança però es fals, se segueix amb la mateixa linealitat i l'autoritarisme del professor.

L'última pregunta que se li planteja és com es podria integrar l'educació en mitjans en una estructura escolar tan tradicionalm i què caldria canviar per fer-ho possible.

Guillermo creu que s'hauria de fer una alfabetització múltiple a l'escola tan audiovisual com digital, hem de desenvolupar una pedagogia de cada mitjà, que permeti aprofitar el potencial de les tecnologies. Hi ha d'haver confluències de diferents disciplines, no només els educadors per a desenvolupar unes competències que ens permetin veure si estem alfabetitzats. L'autodidactisme no és suficient, perquè té certs límits, han d'intervenir també professionals. També diu que les noves generacions no venen amb el xip de les noves tecnologies incorporat sinó que, tenen menys resistència a ser usuaris, tenen una ment més oberta a rebre informació a través de canals diferents.

Aquí teniu la conferència sencera de Guillermo Orozco sobre educació en comunicació audiovisual:

A continuació se'ns va posar l'anunci de galeries, on es mostrava una escola tradicional. Vam haver-nos de fixar en diferents elements com per exemple la llum, la música, la intensitat de la llum i la velocitat de la músicca etc.

Vam veure que el que anunciava era roba amb resistència i material escolar. Vam poder comprovar que les imatges es veien a càmara lenta quan es començaven a veure les malifetes dels nens ja que ho volien enfatitzar.

L'anunci apareixia amb menys llum al principi i la llum s'anava incrementant fins arribar al pati on es veia molt il·luminat perquè es considera el pati com el paradís.

Pel que fa a la música, comença quan els nens surten al pati, a la classe només se sentia el rellotge i per tant les paraules del professor no importaven.

Es pot veure que el màxim moviment del bals és quan els nens surten al pati.

Us deixo aquí el vídeo de l'anunci de galeries perquè pogueu fixar-vos en l'augment progressiu de la llum, en la velocitat de la música, en la càmara lenta etc.