Va de mestres

Des de seminari se'ns va proposar llegir el llibre Va de mestres, un llibre que com molt bé indica el subtítol, és una carta als mestres que comencem, un llibre ple d'exemples, situacions, clonfictes, que en un futur com a mestres, podem trobar-nos. El llibre està enfocat des de l'òptica de les experiències de dues persones, el Jaume Cela i el Juli Palou qui ens aporten consells per a resoldre aquests possibles conflictes, maneres d'enfrontar-nos a les diverses situacions en les quals ens veurem immersos en tan sols quatre anys i també ens donen la possibilitat de conèixer quins elements són essencials en tota acció educativa.

A més a més se'ns va plantejar llegir el llibre amb la finalitat d'extreure'n cinc fragments que un cop llegit el llibre ens haguessin impactat més. He triat cinc fragments els quals més que impactar-me, han estat els que més m'ha agradat i els que més m'han fet pensar tot i això aquí només en posaré un:

Per acabar de fer-nos entendre, et fem cinc cèntims del cas de l'alexandre Jollien. Aquest noi suís està afectat de paràlisi cerebral. Tenia un futur ben predeterminat: treballar en una fàbrica enrrotllant cigars. En Jollien, però, va creure en ell mateix i va lluitar contra aquesta presó sense reixes que l'esperava. Va tenir la sort de trobar uns quants mestres que es van resistir a tractar-lo com un deficient, que el van veure i viure com una persona amb totes les possibilitats obertes a tots els punts de l'horitzó. Davant d'aquests mestres no hi havia un minúsvalid: hi havia l'Alexandre Jollien, que, a més de la seva discapacitat, era i és moltes altres coses.

En aquests moments, Jollien és llicenciat en filosofia i lletres i és l'autor de dos llibres.

He triat aquest fragment perquè, els nens discapacitats és un dels temes que m'importa i sincerament espero que en un futur m'hi pugui dedicar. A més a més el fet de ser el cas d'una paràlisi cerebral, fa accentuar més el meu interès ja que vaig fer el treball de recerca sobre la paràlisi cerebral i vaig tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb un nen afectat i amb la seva familia, un nen que està integrat dins les aules d'una escola ordinària i que segons el que em van explicar tant els pares com ell, tenen interès en seguir els seus estudis quan acabi el batxillerat. Quan vaig està en contacte amb ells vam tractar el tema del qual es parla en el fragment exactament a la frase “Va tenir la sort de trobar uns quants mestres que es van resistir a tractar-lo com un deficient, que el van veure i viure com una persona amb totes les possibilitats obertes a tots els punts de l'horitzó”. El Borja, com es diu aquest nen al qual m'estic referint, ha tingut problemes sobretot a la seva etapa de primària amb els professors perquè hi havien professors que no eren capaços d'intentar tractar-lo com una persona amb totes les capacitats obertes a tots els punts de l'horitzó ja que com el cas de l'Alenxandre, és un noi amb paràlisi cerebral però que només té una discapacitat física, no psíquica.

També he triat aquest fragment perquè crec que és un cas molt clar d'esforç i superació, on tot i que ningú s'esperava que l'Alexandre pugués fer altre feina que no fos la de treballar en una fàbrica enrrotllant cigars, l'Alexandre, va lluitar per intentar poder ser reconegut una persona “normal” amb totes les seves capacitats, i no ser únicament catalogat com un deficient.