Desde fa quasi dos anys, vaig decidir que volia ser mestre però no de qualsevol escola ni de qualsevol grup de nens i nenes, vaig decidir ser mestre d'una escola especial, mestre d'un grup de nens discapacitats. Sempre havia volgut una feina on jo em sentís realitzada, no volia la típica feina de despatx, tot el dia capficada en papers, sense contacte amb ningú. Volia una feina que m'enriquís com a persona, una feina que pugués ajudar a les persones. Volia ensenyar a nens que antigament se'ls considerava subnormals i que avui dia són considerats com discapacitats, a llegir, a que es relacionin amb la gent és a dir, que siguin socialbles, animar-los a què aprenguin coses i que aconsegueixin fer vida normal dins les seves capacitats.
Durant el curs 2007-2008, l'escola em va oferir uns crèdits variables i un d'ells era estada a l'empresa, es tractava de fer unes pràctiques durant el mes de juliol a una empresa, cosa que vaig aprofitar per fer pràctiques a la fundació fupar caixa Terrassa, una fundació dirigida a persones discapacitades. Aquell més amb aquelles persones em va omplir molt com a persona i va ser un pas més perquè decidís enfocar el meu futur cap a les persones discapacitades. Vaig està informant-me i el que vaig rarribar a la conclusió de que aquests nens em podien omplir com a persona, serien capaços d'aportar-me molt afecte,molta estimació i a més a més el fet de veure els seus progressos, la seva pròpia satisfacció, els seus somriures, crec que serà molt satisfactori per a mi i per a la meva persona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario