En aquesta sessió, se'ns va proposar escoltar cinc cançons i escriure a partir del que sentiem ( en alguna d'elles també gràcies a la lletra) que ens trasmetia cada canço ja fos la lletra, el ritme, el tipus de música....
La primera cançó va ser la de " El gripau blau, ara va de bo" ( canço tradicional nord-americana):
Aquesta cançó el que em va transmetre va ser que el protagonista no volia cap amic perquè era un orgullós, i que era un cregut ja que es creia important. D'aquesta canço la lliço moral que vam poder treure va ser que hem de ser més humils perquè sinó ens quedarem sols.
La segona cançó va ser la de "lila" dels Whiskyn's:
El que em va transmetre aquesta cançó va ser que la protagonista és una desconfiada ja que creu només allò que veu, és també una sentimental ja que es guia pels seus sentiments, que és molt tirada endavant però a la vegada fràgil. Creu que sempre ha estat diferent , que ha destacat i expressa joventut, llibertat.
La tercera cançó va ser la de " Gato Pérez" de Pedro Navaja ( lletra d'en Rubén Blades):
Aquesta tercera cançó el que em va trasmetre va ser xuleria, mala persona, espantdís (espantat dels seus propis problemes) i borraxo. La vida li ha anat donant problemes, hi ha un ambient de carrer, de malícia, negocis negres...
La quarta cançó va ser la de "Com un puny" de Raimon:
Aquesta cançó em va transmetre solitut, anyorança, rocords. El protagonista ha tingut mala sort i està dolgut per un amor que ha marxat lluny.
La cinquena i última cançó va ser de " nit de Sant Joan" de Sisa:
Aquesta última cançó em va transmetre el pas de l'hivern a l'estiu, harmonia, emoció, imaginació....
Vam veure també el vídeo de Summercat, de l'anunci de l'estrella Damm de la campanya d'estiu del 2009, vam dir que el que ens transmetia era, joventud, festa, diversió i vam comentar que tot i que el que està anunciant és la cervesa sembla més un anunci de l'illa de Formentera.
Vam llegit també Abiyoyo un text explicat i cantat per Xesco Boix :
Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.
Pel que fa a la poesia virtual vam donar un passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa.La poesia visual és una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa. Aquí us faig l'enllaç on podreu veure 44 dels seus poemes visuals tot i que us en deixo un aquí: "Cap de bou", concebut al 1969 i editat al 1982. Brossa li dóna la volta a la "A" i descobreix un cap de bou, una figura omnipresent a la nostra cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario