Per a l'assignatura de comunicació oral escrita i digital, vam haver de fer la síntesi a partir de les fotocòpies d'un text escrit per Daniel Cassany sobre la diferència entre el codi oral i el codi escrit.
A les fotocòpies les diferències es dividien segons: 1. Les característiques contextuals ( fan referència al context) i 2. Les característiques textuals ( fan referència al missatge).
Pel que fa a les diferències segons les característiques contextuals m'agradaria destacar-ne'n tres. Mentre que al canal oral el codi és auditiu,al canal escrit, el codi és visual.
Fent referència al canal oral, s'utilitzen molts codis no verbals , moviments del cos, el parallenguatge ( qualitats de la veu ( registre, articulació etc) i les vocalitzacions ( el riure, el plor...)). En canvi el canal escrit utilitza poc els codis no-verbals.
L'última característica que m'agradaria ressaltar del canal oral és el fet que hi ha interacció durant l'emissió del text i en canvi al canal escrit no hi ha interacció durant la composició.
Pel que fa a la diferència segons les característiques textuals, es divideixen segons l'adequació, la coherència i la gramàtica.
Pel que fa a l'adequació, el canal oral té tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor i en canvi el canal escrit té tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor.
Pel que fa a la cohesió, el canal oral utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat i en canvi el canal escrit utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses ( negreta, cursiva) i altres codis gràfics (claudàtors, asteriscs...)
Per últim, pel que fa a la gramàtica, el canal oral, utilitza els mots crossa és a dir, mots o expressions usats repetidament que van falcant el text ( vull dir, llavors, aleshores, doncs etc). En canvi el canal escrit té tendència a eliminar aquests mots crossa.
En aquestes fotocòpies, també es feia una comparació de l'estatus de l'escrit segons Vigner ( des de l'òptica de la didàctica de la llengua) i segons Scinto ( des d'una òptica psicolingüística). Tot i la comparació que es feia prèviament s'arriba a la conclusió que tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral. Des de diferents òptiques suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.
* A les imatges del principi d'questa entrada es pot observar l'ús dels dos tipus de codis, l'oral que es podria examplificar en una conversa i l'escrit que es podria exampificar en una carta.*
No hay comentarios:
Publicar un comentario