Diferent cens social per les paraules i el fet comunicatiu

Fa ja dies a classe de comunicació oral, escrita i digital se'ns va proposar aquesta activitat:

Ordena de menys brut a més brut:

Brut :0 Merdós: 2 Impur:8 Porc:6 Infecta :9 Ronyós:7 Llardós:3

Hi van haver-hi diferents puntuacions per a cada paraula, tot i que en alguna d'elles si que hi havia més proximitat de coincidència. M'agradaria destacar el que em va passar amb la paraula impur. Jo vaig decidir posar-li la puntuació de més brut, ja que des de sempre se li ha donat a la paraula impur una connotació negativa tot i això em va sorprendre el fet que cap dels meus copanys va donar-li aquesta puntuació a aquesta paraula sinó que van donar-li puntuacions bastant més baixes que la meva. A partir d'aquí vam parlar sobre com han anat canviant el seignificat de les paraules amb el transcurs del temps , abans com ja he dit la paraula impur s'utilitzava amb un sentit molt negatiu però avui dia vam poder comprovar que ha variat molt per tant vam poder concluir que les opinions van variant de generació en generació i que bi sempre hi ha el mateix cens social per les paraules.

Vam està parlat sobre el que era l'HOMONITZACIÓ FORMAL, vam dir que era dir les paraules aprofitant altres que s'assemblem com per exemple d'ensaimada, en diem ensiamada perquè s'assembla a la paraula enciam.

Seguidament se'ns va proposar que pensessim en persones que creiéssim que fossin bons comunicadors i en dos adjectius que els identifiquessin:

Entre tota la classe vam decidir que aquests eren exemples de bons comunicadors

-Pep Guardiol -Pepe Rubianes -Andreu Buenafuente -Joaquim Mª Puyal -Artur Mas

-Josep Cuní -Jordi Pujol -Risto Mejide -Iñaki Gabilondo -Eduard Punset

Jo n'he triat un per dir-ne els adjectius que entre tots vam dir que l'identificaven:

-Risto Mejide: sincer, expressiu, clar i poca vergonya.

En aquesta classe vam dir també que les manifestacions no verbals eren importants ja que trasnmeten molt més el missatge i que la comunicació verbal+ la comunicació no verbal ha de concordar.

Per últim vam treballar el fet comunicatiu a partir de 7 artícles, ens vam posar per grups i cadascú va tenir un artícle sobre el qual vam haver d'explicar la idea principal i més tard vam haver de fer la síntesis.

Al meu grup ens va tocar explicar EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ de Sebastià Serrano:

En la societat actual hi ha moltíssima informació i, ja sigui pels mitjans de comunicació o internet, tothom hi pot accedir. Aquest fenòmen provoca que hi hagi molta gent diferent i independent, i el fet que tinguem tantes poques coses en comú ens porta a l'incertesa de no saber què passarà.

Per gestionar aquesta incertesa, hem de fer ús de l'entropia, és a dir, posar ordre al desordre i harmonitzar les noves tecnologies amb els antics hàbits.

Però també hem de veure la part positiva de les noves tecnologies i, en aquest cas, els avantatges són més que considerables ja que gràcies a ells em pogut superar dos de les limitacions del llenguatge: en primer lloc, ens permet fer una externalització de la memòria fent que les nostres paraules quedin plasmades en un lloc on no se les pot “endur el vent”; en segon lloc, podem dir el que volguem a tot el món sobrepassant les barreres intrínsiques més enllà de la copresència dels interlocutors.

SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona. Ed.: Ara Llibres.

Els altres artícles van ser:

-Aprendre i créixer d'E.Bosh

-Escoltar i sentir de F. Torralba

-Fer silenci de F. Torralba

-Gramàtiques del silenci de S.Serrano

-Un tranvia anomenat text de V. Pagès

-Una imatge va més que mil paraules de J. Tusón