1.El llenguatge i les llengües
1.1.Més que un medi de comunicació...
Tota senyal està destinada a la transmissió d’informació, però aquestes senyals només adquireixen el seu màxim sentit quan són utilitzades, quan serveiexen d’enllaç entre emissor i receptor. És obvi que el llenguantge humà està constituit per senyals i combinacions de senyals organitzades i que les emissions llingüístiques s’orienten cap a la comunicació.
1.2.Elements per a una definició del llenguatge
Tot ésser humà es comunica a través d’una llengua, cosa que ens permet afirmar que la humanitat té com a facultat el llenguatge és a dir, un mitjà d’expressió i de comunicció que li és propi i que és diferent al d’altres primats més desenvolupats tant quantitativament com qualitativament ja que el llenguatge humà s’organitza en diferents nivells ( el discurs, l’oració, el sintagma, el morfema, el fonema) i a més perquè comporta la creativitat. Per tant, només l’ésser humà gaudeix d’un instrument elavorat i complexe que li permet l’expressió verbal de sensacions, situacions, idees etc i esmentar coses i aconteixements en la seva ausència, fet conegut amb el nom de parla desplaçada.
a) El llenguatge i l’organització de l’entorn
La llengua ens permet organitzar el nostre entorn, el món on vivim i sotmetre les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. D’aquesta manera reduïm les ill·imitades percepcions a un número limitat d’objectes i tipus de fenòmens cosa que fa possible l’enteniment entre els éssers humans. Ex: dues espècies del regne vegetal són pins, els pins més el roble són arbres i els arbres conjuntament amb una caixa i un cavall són coses o entitats.
b )El llenguatge i el pensament
El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. Sense la base d’una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge però amb una total ausència del llenguatge no apareixen indicis d’intel·ligència. Per tant, el llenguatge és l’element bàsic de la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.
c) El llenguatge i la memòria
El llenguatge és el suport fundamental de la memòria, no és l’unic pilar, també existeix la memòria olfactiva, tàctil, visual...Passem per algun lloc i ens resulta familair perquè o bé el vam conèixer abans o perquè s’assembla a algun altre que vam veure temps enrrere.
La memòria col·lectiva d’un poble es conserva principalmet en mites, llegendes, històries i tradicions, el vehicle de les quals és la llengua( oral o escrita) d’una comunitat. També l'acumulació científica s’explica amb les llengües.
Quan l’ésser humà neix, el poble li dóna els coneixements adquirits de generació en generació.
Pel que fa a l’àmbit individual, la llengua permet la formació de la identitat personal i la permanència d’aquest relat intransferible que és la nostra vida.
Concluim així, que la memòria és indispensable com a soport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
d) El llenguatge i la autoexpressió
No sempre que parlem intentem transmetre informació a una altra persona. Molts cops l’emissió d’un missatge és la manifestació del nostre estat d’ànim. Quan diem que el llenguatge fa possible l’autoexpressió ens referim a l’existència dl discurs intern. No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua, per tant sembla impossible desenvolupar el pensament prescindint d’una llengua que fagi de suport.
e) El mitjà més extens
Es diu que el llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència. Tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge mentres que no tota expressió llingüística pot ser vertida al llenguatge visual. Ex: Amb major o menor precisió exposem els nostres sentiments o els conceptes de la ciència a través del llenguatge però sembla impossible expressar ja sigui amb gestos o fórmules un discurs complexs en el que s’expressin estats d’ànim,experiències, opinions.
Podem deduir que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els éssers humans.
1.3.Definició general del llenguatge
El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que provenen de l'entorn com les experiències que s'originen en nosaltres mateixos. També juga el principal paper en la construcció del pensament i és també el suport de la memòria. Finalment, ens permet l'expressió interior i lliure i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario