Diferent cens social per les paraules i el fet comunicatiu

Fa ja dies a classe de comunicació oral, escrita i digital se'ns va proposar aquesta activitat:

Ordena de menys brut a més brut:

Brut :0 Merdós: 2 Impur:8 Porc:6 Infecta :9 Ronyós:7 Llardós:3

Hi van haver-hi diferents puntuacions per a cada paraula, tot i que en alguna d'elles si que hi havia més proximitat de coincidència. M'agradaria destacar el que em va passar amb la paraula impur. Jo vaig decidir posar-li la puntuació de més brut, ja que des de sempre se li ha donat a la paraula impur una connotació negativa tot i això em va sorprendre el fet que cap dels meus copanys va donar-li aquesta puntuació a aquesta paraula sinó que van donar-li puntuacions bastant més baixes que la meva. A partir d'aquí vam parlar sobre com han anat canviant el seignificat de les paraules amb el transcurs del temps , abans com ja he dit la paraula impur s'utilitzava amb un sentit molt negatiu però avui dia vam poder comprovar que ha variat molt per tant vam poder concluir que les opinions van variant de generació en generació i que bi sempre hi ha el mateix cens social per les paraules.

Vam està parlat sobre el que era l'HOMONITZACIÓ FORMAL, vam dir que era dir les paraules aprofitant altres que s'assemblem com per exemple d'ensaimada, en diem ensiamada perquè s'assembla a la paraula enciam.

Seguidament se'ns va proposar que pensessim en persones que creiéssim que fossin bons comunicadors i en dos adjectius que els identifiquessin:

Entre tota la classe vam decidir que aquests eren exemples de bons comunicadors

-Pep Guardiol -Pepe Rubianes -Andreu Buenafuente -Joaquim Mª Puyal -Artur Mas

-Josep Cuní -Jordi Pujol -Risto Mejide -Iñaki Gabilondo -Eduard Punset

Jo n'he triat un per dir-ne els adjectius que entre tots vam dir que l'identificaven:

-Risto Mejide: sincer, expressiu, clar i poca vergonya.

En aquesta classe vam dir també que les manifestacions no verbals eren importants ja que trasnmeten molt més el missatge i que la comunicació verbal+ la comunicació no verbal ha de concordar.

Per últim vam treballar el fet comunicatiu a partir de 7 artícles, ens vam posar per grups i cadascú va tenir un artícle sobre el qual vam haver d'explicar la idea principal i més tard vam haver de fer la síntesis.

Al meu grup ens va tocar explicar EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ de Sebastià Serrano:

En la societat actual hi ha moltíssima informació i, ja sigui pels mitjans de comunicació o internet, tothom hi pot accedir. Aquest fenòmen provoca que hi hagi molta gent diferent i independent, i el fet que tinguem tantes poques coses en comú ens porta a l'incertesa de no saber què passarà.

Per gestionar aquesta incertesa, hem de fer ús de l'entropia, és a dir, posar ordre al desordre i harmonitzar les noves tecnologies amb els antics hàbits.

Però també hem de veure la part positiva de les noves tecnologies i, en aquest cas, els avantatges són més que considerables ja que gràcies a ells em pogut superar dos de les limitacions del llenguatge: en primer lloc, ens permet fer una externalització de la memòria fent que les nostres paraules quedin plasmades en un lloc on no se les pot “endur el vent”; en segon lloc, podem dir el que volguem a tot el món sobrepassant les barreres intrínsiques més enllà de la copresència dels interlocutors.

SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona. Ed.: Ara Llibres.

Els altres artícles van ser:

-Aprendre i créixer d'E.Bosh

-Escoltar i sentir de F. Torralba

-Fer silenci de F. Torralba

-Gramàtiques del silenci de S.Serrano

-Un tranvia anomenat text de V. Pagès

-Una imatge va més que mil paraules de J. Tusón

El llenguatge i les llengües

A classe de comunicació oral, escrita i digital se'ns va demanar que féssim la síntesis sobre unes fotocòpies del llenguatge i les llengües de Jesús Tuson:

1.El llenguatge i les llengües

1.1.Més que un medi de comunicació...

Tota senyal està destinada a la transmissió d’informació, però aquestes senyals només adquireixen el seu màxim sentit quan són utilitzades, quan serveiexen d’enllaç entre emissor i receptor. És obvi que el llenguantge humà està constituit per senyals i combinacions de senyals organitzades i que les emissions llingüístiques s’orienten cap a la comunicació.

1.2.Elements per a una definició del llenguatge

Tot ésser humà es comunica a través d’una llengua, cosa que ens permet afirmar que la humanitat té com a facultat el llenguatge és a dir, un mitjà d’expressió i de comunicció que li és propi i que és diferent al d’altres primats més desenvolupats tant quantitativament com qualitativament ja que el llenguatge humà s’organitza en diferents nivells ( el discurs, l’oració, el sintagma, el morfema, el fonema) i a més perquè comporta la creativitat. Per tant, només l’ésser humà gaudeix d’un instrument elavorat i complexe que li permet l’expressió verbal de sensacions, situacions, idees etc i esmentar coses i aconteixements en la seva ausència, fet conegut amb el nom de parla desplaçada.

a) El llenguatge i l’organització de l’entorn

La llengua ens permet organitzar el nostre entorn, el món on vivim i sotmetre les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. D’aquesta manera reduïm les ill·imitades percepcions a un número limitat d’objectes i tipus de fenòmens cosa que fa possible l’enteniment entre els éssers humans. Ex: dues espècies del regne vegetal són pins, els pins més el roble són arbres i els arbres conjuntament amb una caixa i un cavall són coses o entitats.

b )El llenguatge i el pensament

El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. Sense la base d’una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge però amb una total ausència del llenguatge no apareixen indicis d’intel·ligència. Per tant, el llenguatge és l’element bàsic de la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.

c) El llenguatge i la memòria

El llenguatge és el suport fundamental de la memòria, no és l’unic pilar, també existeix la memòria olfactiva, tàctil, visual...Passem per algun lloc i ens resulta familair perquè o bé el vam conèixer abans o perquè s’assembla a algun altre que vam veure temps enrrere.

La memòria col·lectiva d’un poble es conserva principalmet en mites, llegendes, històries i tradicions, el vehicle de les quals és la llengua( oral o escrita) d’una comunitat. També l'acumulació científica s’explica amb les llengües.

Quan l’ésser humà neix, el poble li dóna els coneixements adquirits de generació en generació.

Pel que fa a l’àmbit individual, la llengua permet la formació de la identitat personal i la permanència d’aquest relat intransferible que és la nostra vida.

Concluim així, que la memòria és indispensable com a soport de la memòria, tant individual com col·lectiva.

d) El llenguatge i la autoexpressió

No sempre que parlem intentem transmetre informació a una altra persona. Molts cops l’emissió d’un missatge és la manifestació del nostre estat d’ànim. Quan diem que el llenguatge fa possible l’autoexpressió ens referim a l’existència dl discurs intern. No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua, per tant sembla impossible desenvolupar el pensament prescindint d’una llengua que fagi de suport.

e) El mitjà més extens

Es diu que el llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència. Tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge mentres que no tota expressió llingüística pot ser vertida al llenguatge visual. Ex: Amb major o menor precisió exposem els nostres sentiments o els conceptes de la ciència a través del llenguatge però sembla impossible expressar ja sigui amb gestos o fórmules un discurs complexs en el que s’expressin estats d’ànim,experiències, opinions.

Podem deduir que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els éssers humans.

1.3.Definició general del llenguatge

El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.

Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que provenen de l'entorn com les experiències que s'originen en nosaltres mateixos. També juga el principal paper en la construcció del pensament i és també el suport de la memòria. Finalment, ens permet l'expressió interior i lliure i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Pràctica edu3.cat

Avui a l'assignatura de gestió i tic hem buscat un video a l'edu3.cat i hem après a com penjar-lo al bloc. Només havíem de cercar un vídeo a la pàgina ja nombrada i copiar el codi html que apareixia a la part inferior del vídeo. Amb aquest codi, el copiàvem a l'apartat de l'html del bloc i ja podiem visualitzar el vídeo.

Aquest ha estat el resultat:

Al CEE Can Rigol del Prat de Llobregat l'alumnat desenvolupa diferents habilitats necessàries per a la vida diària i també aprèn a familiaritzar-se amb les noves tecnologies

Hola! Sóc la Karen, van demanar-nos escriure un blog i la veritat es que ja fa uns dies que me'l vaig fer però com la meva habilitat per la informàtica és limitada fins avui no he sabut publicar aquest blog al blink de la universitat. Doncs per ara acaba aquí el meu escrit...

Adéuuu!!!